[Sumari || Índex del sumari || Diaris Oficials disponibles
|| Inici]
RESOLUCIÓ
TIC/1883/2003,
de 27 de maig, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni
col·lectiu
de treball de neteja d'edificis i locals de la província de Barcelona per a
l'any 2003 (codi de conveni núm. 0803185).
Vist
el text del Conveni col·lectiu
de treball de neteja d'edificis i locals de la província de Barcelona subscrit
per l'Associació Catalana d'Empreses de Neteja d'Edificis i Locals, UGT i CCOO
el dia 5 de febrer de 2003 i de conformitat amb el que disposen els articles
90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova
el Text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors; l'article 2.b) del
Reial decret 1040/1981, de 22 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis col·lectius de treball; l'article 11.2 de la
Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya;
el Reial decret 2342/1980, de 3 d'octubre, sobre transferència de serveis de
l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de mediació, arbitratge i
conciliació; el Decret 326/1998, de 24 de desembre, de reestructuració de les
delegacions territorials del Departament de Treball; el Decret 253/2002, de 4
de novembre, de fusió del Departament de Treball amb el d'Indústria, Comerç i
Turisme, i el Decret 284/2002, de 12 de novembre, de reestructuració parcial de
diversos departaments de la Generalitat,
Resolc:
.1 Disposar
la inscripció del Conveni col·lectiu
de treball de neteja d'edificis i locals de la província de Barcelona per a
l'any 2003 (codi de conveni núm. 0803185) al Registre de convenis de Barcelona
de la Subdirecció General d'Afers Laborals i d'Ocupació.
.2 Disposar
que el text esmentat es publiqui en el DOGC.
Barcelona,
27 de maig de 2003
Francisca
Antolinos i Jiménez
Subdirectora
general d'Afers Laborals
i
d'Ocupació a Barcelona
Traducció
del text original signat per les parts
CONVENI
col·lectiu de treball de neteja d'edificis
i locals de la província de Barcelona per a l'any 2003
Capítol
1
Disposicions
generals
Article
1
Àmbit
territorial
Aquest
Conveni afecta les empreses de l'activitat els centres de treball de les quals
radiquen en la ciutat de Barcelona i província.
Article
2
Àmbit
funcional
Estan
compreses en l'àmbit d'aplicació del Conveni les empreses del sector de neteja
d'edificis i locals que hi ha en l'actualitat i aquelles que s'hi incloguin amb
posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Conveni, que es dediquin a
l'activitat de neteja, manteniment, conservació i higienització de tota classe
d'edificis, locals, indústries, elements de transport (terrestre, aeri i
marítim), màquines, espais, mobiliari urbà, etc., qualsevulla que sigui la
forma jurídica que adoptin.
Article
3
Àmbit
personal
Aquest
Conveni regula les relacions laborals de les empreses incloses en l'àmbit
territorial i funcional d'aquest Conveni amb la totalitat dels seus
treballadors.
Article
4
Àmbit
temporal
El
Conveni entrarà en vigor i tindrà efectes econòmics des de l'1 de gener de
2003.
Article
5
Durada
Tindrà
una durada d'1 any a comptar des de la data de la seva entrada en vigor (de l'1
de gener de 2003 al 31 de desembre de 2003), i a partir de l'1 de gener de 2004
quedarà prorrogat tàcitament per períodes d'un any si qualsevol de les parts no
en presenta denúncia, en les condicions de l'article següent.
Article
6
Denúncia
i revisió
Qualsevol
de les parts pot sol·licitar
la revisió del Conveni i formular-ne la denúncia segons el procediment
legalment establert, amb 3 mesos d'anticipació al venciment del termini de
vigència o qualsevol de les seves pròrrogues, i sempre d'acord amb el que
estableix l'Estatut dels treballadors.
Article
7
Abast,
vinculació a la totalitat
Ambdues
representacions acorden que, atès que les condicions pactades són un tot
orgànic i indivisible, en el cas que l'autoritat competent, en l'exercici de
les facultats que li són pròpies, no l'aprovi en la seva totalitat, poden
considerar el Conveni nul i sense eficàcia amb caràcter general.
Article
8
Compensació
Les
condicions pactades en aquest Conveni són absorbibles i compensables per
qualsevol millora que les empreses hagin concedit als seus treballadors a
partir de l'1 d'octubre de 2002, formen un tot orgànic i individual, i a
l'efecte de la seva aplicació pràctica, es consideren globalment i en còmput
anual.
Sens
perjudici del que estableix el paràgraf anterior, els plusos de distància i
transports i de conveni només els poden compensar els que siguin de la mateixa
naturalesa i estiguin regint en la data de la seva entrada en vigor.
Article
9
Absorció
Atesa
la naturalesa del Conveni, les disposicions legals o convencionals futures que
impliquen una variació econòmica en tots o en qualsevol dels conceptes
retributius existents únicament tenen eficàcia si, globalment considerats i en
còmput anual, superen el nivell total d'aquest, llevat dels plusos de distància
i transport i de conveni.
Article 10
Garanties "ad personam"
Cal
respectar les situacions personals, que amb caràcter global, excedeixen del que
s'ha pactat, les quals s'han de mantenir estrictament "ad personam".
Article
11
Comissió
Paritària
Es
crea la Comissió Paritària de Conveni com a òrgan mixt de la seva interpretació
i, si s'escau, conciliació o arbitratge.
També
ha de tenir en compte aquelles qüestions que les parts aquí representades
sotmetin a la seva consideració i en especial allò referent a la clàusula de
desvinculació o inaplicació del Conveni, establerta en la clàusula addicional 2
d'aquest.
Aquesta
Comissió ha d'estar integrada per 4 membres de cada representació i un assessor
per a cadascuna de les representacions, designats en el primer mes de vigència
del Conveni. El president ha de ser qui acordin les parts o bé qui ho hagi
estat de la Mesa Negociadora de l'últim Conveni col·lectiu.
La
Comissió Paritària ha de tractar, a més, aquells temes o qüestions que delegui
en ella expressament la Mesa Negociadora del Conveni, i actuar sense envair la
competència de les autoritats administratives i òrgans jurisdiccionals.
Capítol
2
L'organització
del treball
Article 12
Facultats i responsabilitats
L'organització
de la feina, amb subjecció a les normes de l'article següent, és facultat
privativa de l'empresa, per mitjà dels seus òrgans de direcció, la qual és
responsable del seu ús davant l'autoritat competent. Així mateix, l'empresa ha
de donar coneixement de la seva estructura a la representació legal dels
treballadors.
Article
13
Normes
per al seu desenvolupament
L'organització
de la feina comprèn, a títol enunciatiu, les normes següents:
a) L'adjudicació
de tasca específica, necessària per a la plena activitat del treballador.
b) L'exigència
d'una activitat i un rendiment normals per a cada treballador, i en general,
per a tot el personal de l'empresa.
c) La
fixació de l'índex de qualitat admissible en la realització de la feina.
d) La
mobilitat i la redistribució del personal de manera racional, compatible amb la
dispersió dels centres de treball i les necessitats estrictes del servei, per
tal d'evitar un ús arbitrari d'aquest principi i d'acord amb el que s'estableix
en els articles 39 i 40 de l'Estatut dels treballadors, i les limitacions que
estableixen els articles 20 i 21 d'aquest Conveni.
Capítol
3
Prestació
del treball
Article
14
Execució
de tasques
El
treballador està obligat a executar diligentment tots els treballs i operacions
que li ordenin els seus superiors, dintre de les comeses generals pròpies de la
seva categoria i competència professional, i, si observa inconvenients per
exercir la seva feina, falta o defecte en el material o en els instruments,
està obligat a fer-ho saber immediatament a la seva empresa.
Article 15
Seguretat i higiene
1. Les
empreses subjectes a aquest Conveni col·lectiu estan obligades a posar a l'abast
dels seus treballadors els mitjans necessaris perquè puguin exercir la seva
feina en les millors condicions d'activitat, higiene i seguretat. Les empreses
han de gestionar, de les entitats que contractin els seus serveis, que posin a
l'abast dels treballadors els elements i els mitjans complementaris eficaços
per tal que puguin exercir la seva activitat en les condicions de seguretat,
rendiment i higiene desitjades.
Tanmateix,
els treballadors estaran obligats a utilitzar els mitjans i les mesures
preventives que els proporcionin les empreses, de conformitat amb la legislació
vigent i específicament la normativa de seguretat i salut laborals.
2. Els
propietaris, arrendataris o titulars del local o negoci que tenen contractat el
servei de neteja d'aquests amb empreses afectades per aquest Conveni estan
obligats a adoptar en els locals esmentats on es presta el servei esmentat les
mesures complementàries necessàries perquè les empreses de neteja que presten
el servei amb el seu propi personal puguin aplicar correctament les mesures de
seguretat i higiene que els imposa aquest Conveni i altres disposicions de
caràcter general en matèria de seguretat, higiene, vestidor, etc.
En
els contractes subscrits entre els propietaris, arrendataris o titulars dels
locals on s'hagi de prestar el servei i les empreses de neteja hagin de
realitzar-los, s'hi ha de fer constar aquesta obligació, de la qual els
contractants o arrendataris que rebin el servei de neteja han de procurar el
compliment estricte, de tal manera que, si no ho fan així, cap empresa dedicada
a l'activitat de la neteja no pot prestar aquest servei mentre no s'adoptin les
mesures complementàries de seguretat i higiene esmentades. Tot això sens
perjudici del que estableix l'article 19 de l'Estatut dels treballadors.
3. En
el cas concret de treballs de neteja en establiments sanitaris de qualsevol
classe (llocs susceptibles de contraure contagi o infeccions), les empreses han
de fer constar en el contracte amb aquests establiments que el personal que
s'hi adscrigui per a aquests serveis ha de tenir les mateixes mesures d'higiene
i preventives a què tenen dret els sanitaris del centre, fins i tot pel que fa
a disposar dels medicaments necessaris. El personal també està obligat a emprar
els mitjans i les mesures que a aquest efecte se li han de proporcionar, de
conformitat amb la normativa legal en cada cas.
Article
16
Reconeixement
mèdic
El
personal de nou ingrés està obligat a sotmetre's a reconeixement mèdic, dintre
de les 2 setmanes posteriors al seu ingrés, en el lloc i l'hora que l'empresa
indiqui, sens perjudici de les revisions anuals preceptives que determini el
comitè de seguretat i salut i els delegats de prevenció, o qualsevol altra que
determini la direcció de l'empresa.
Per
al personal que presta serveis en centres de treball en què hi ha una especial
toxicitat, contaminació o risc de contagi, les revisions són semestrals.
En
els reconeixements mèdics ordinaris anuals, es realitzen bàsicament les proves
mèdiques següents:
1. Estudi
clínic anual.
2. Anàlisi
d'orina.
3. Anàlisi
de sang.
4. Examen
i control de vista i oïda.
5. Prova
cardiovascular.
Les
proves següents o similars només es fan amb la sol·licitud prèvia del treballador/a i amb
l'acceptació prèvia del centre mèdic o mútua:
1. Radioscòpia
del tòrax.
2. Examen
psicomotriu.
3. Prova
de la SIDA.
4. Prova d'hepatitis B.
5. Prova
de mamografia.
Els
facultatius de les mútues o dels centres mèdics poden indicar la realització
d'altres proves no incloses en les relacions anteriors.
Article
17
Roba
de feina (vestuari)
Les
empreses han de lliurar en dipòsit al treballador, almenys, 2 equips de treball
l'any distribuïts de tal manera que els treballadors disposin sempre de
recanvi. Els treballadors que hagin d'efectuar els treballs a la intempèrie i
en condicions atmosfèriques adverses han de tenir a la seva disposició l'equip
adequat per a les dites contingències. Així mateix, al personal eventual i/o
interí se li ha de donar un equip nou si és contractat per períodes de 3 mesos
com a mínim, i en les mateixes condicions que el personal fix, si és contractat
per 6 o més.
Article
18
Manteniment
d'estris de treball
El
treballador té cura dels estris, les eines, l'equip, la roba i les màquines que
se li confien per a l'exercici del seu treball. Està obligat a mantenir-lo en
perfecte estat de conservació i netedat, i és responsable dels desperfectes,
els deterioraments o els danys que s'hi produeixin per la seva culpa o
negligència, tant en aquells com en els locals, les dependències, les instal·lacions, etc., en què exerceix les seves
activitats.
Article
19
Competència
amb l'empresa
El
treballador no pot realitzar activitats que constitueixin competència amb
l'empresa per a la qual presta els seus serveis, treballant pel seu compte o
per a tercers, en idèntica activitat a la que exerceix en el seu treball,
llevat que l'empresa en faci una autorització escrita.
Queda
prohibit l'ús de les eines, els estris, els equips, la roba, les màquines i els
productes de neteja per a ús propi, tant dins com fora de la jornada laboral.
Article
20
Mobilitat
del personal i cobertura de vacants
La
mobilitat del personal és una de les característiques de la prestació dels
serveis de neteja, la determinació de la qual correspon a la facultat
organitzativa de l'empresa a l'efecte d'una distribució racional del seu
personal, fent-la compatible amb la dispersió inevitable dels centres de
treball i les necessitats de cobertura.
No
obstant això, els canvis de lloc de treball determinats per aquesta mobilitat
mai no es poden basar en una mesura arbitrària o sancionadora de les empreses,
i només es poden fer per estrictes raons de servei o d'imperatiu comercial.
En
cap cas, es considerarà modificació substancial de les condicions de treball el
canvi de centre de treball dins del mateix terme municipal i amb el mateix
horari. Aquest canvi es notificarà a la representació dels treballadors.
En
consideració a aquestes, la cobertura de les vacants l'ha de fer, dintre de
cada zona, el personal que reuneix la categoria i/o la capacitat professional
per a aquesta, i, en cas d'igualtat, el de menor antiguitat, llevat que hi hagi
un acord entre les parts interessades, de la qual cosa cal informar la
representació legal dels treballadors.
Article 21
Localitat i desplaçament
A
l'efecte de concretar la definició que estableix l'article 21 de l'Ordenança
laboral de 15 de febrer de 1975, s'entén per localitat tant el municipi de què
es tracta com la franja de terreny que l'envolta, amb una amplària de 15 km a comptar
a partir dels límits del terme municipal, sempre que estiguin comunicats per
mitjans de transport públics a intervals no superiors a una hora.
El
desplaçament del treballador des del seu domicili al centre de treball en què
inicia la jornada, com també la tornada des del centre de treball en què la
finalitza fins al seu domicili, no dóna dret a cap mena de compensació, llevat
de les que estableix aquest Conveni.
Per
compensar les despeses de desplaçament des del centre de treball en què
s'inicia la seva jornada als restants que té assignats durant aquesta, dintre
de la localitat, només dona dret a la compensació econòmica de l'import dels
serveis públics de transport entre un i altres centres de treball que supera
del plus de distància i transport que s'estableix en aquest Conveni.
Es
computen com a efectivament treballats els períodes de temps emprats en
desplaçaments entre centres de treball, dintre de la jornada laboral
continuada. Pel que fa a la resta, cal atenir-se al que disposen la legislació
vigent i els articles 21 i següents de l'Ordenança laboral de 15 de febrer de
1975.
Article
22
Trasllats
En
matèria de trasllats de personal, cal atenir-se al que estableix l'article 40
de l'Estatut dels treballadors.
L'empresa
ha de compensar el treballador traslladat dels majors costos d'escolaritat, si
n'hi ha, que li comporten els fills menors de 16 anys, per a un ensenyament
igual o similar durant el curs escolar començat.
Capítol
4
Classificació
del personal
Secció
1
Classificació
funcional
Article
23
Categories
professionals
1. Respecte
a la classificació funcional del personal adscrit a aquest Conveni col·lectiu, cal atenir-se al que estableixen
l'article 5 i l'annex de l'Ordenança laboral de l'activitat, de 15 de febrer de
1975. Aquesta classificació és merament enunciativa i no comporta
l'obligatorietat per part de les empreses de tenir proveïdes totes les places i
les categories enumerades, si les necessitats i el volum de l'empresa no ho
requereixen.
2. Així
mateix, les diverses tasques assignades a cada categoria o especialitat són
enunciatives, ja que el treballador inclòs en l'àmbit funcional del Conveni
està obligat a executar els treballs i les operacions li ordenin els seus
superiors dintre de les comeses generals de la seva competència professional.
3. Des
del moment en què en una empresa hi ha un treballador que fa funcions
específiques en la definició d'una categoria professional determinada, ha de
ser remunerat, almenys, amb la retribució que s'assigna a aquesta categoria.
Si
un treballador realitza diverses tasques pròpies de diferents oficis o
categories professionals, s'ha de classificar segons l'activitat i la categoria
de qualificació superior, i n'ha de percebre el salari.
Article
24
Peó
especialitzat
Interpretant
la definició d'aquesta categoria que estableix l'Ordenança laboral del sector,
de 15 de febrer de 1975, s'entén que aquest treballador, encara que manté les
tasques pròpies de la categoria de netejador/a, realitza alguna de les tasques
de l'especialista, sense tenir-ne un domini total.
Article
25
Realització
de tasques de categoria superior
El
personal pot realitzar, per ordre de l'empresa, en casos d'excepció o de
necessitat, treballs de categoria superior a les que li corresponen, sempre que
tinguin una durada inferior a 3 mesos. Durant el temps que realitza la feina,
ha de percebre el salari que segons aquest Conveni correspon a la categoria que
circumstancialment exerceix, i ha de conservar amb caràcter general la categoria
professional que tenia. Només consolida la seva categoria professional en el
nou lloc de treball quan la faci per un període superior a 6 mesos durant un
any, o a 8 durant 2 anys. Així mateix, pot reclamar davant la direcció de
l'empresa la classificació professional adequada.
Aquestes
consolidacions no s'apliquen en els casos de substitució per servei militar,
malaltia, accident de treball, permisos o ocupació de càrrecs oficials. En
aquests casos, la substitució comprèn el temps que durin les circumstàncies que
l'han motivada.
Contra
la negativa de l'empresa, i amb l'informe previ del Comitè o, si s'escau, dels
delegats de personal, pot reclamar davant la jurisdicció competent.
Quan
exerceixin funcions de categoria superior, però no s'escaigui legalment o
convencionalment l'ascens, el treballador té dret a la diferència retributiva
entre la categoria assignada i la funció que efectivament realitza.
Article
26
Realització
de tasques de categoria inferior
Si
per raons de conveniència o necessitat, l'empresa assigna als seus treballadors
tasques d'una categoria professional inferior a la que tenen adquirida, sempre
que això no vagi en contra de la seva formació professional o siguin
constitutives de vexació o menyspreu de la seva missió laboral, aquests han de
conservar la seva categoria professional, com també el salari que estaven
percebent fins a l'inici de les tasques esmentades. Si el canvi de destinació a
la categoria inferior té el seu origen en una sol·licitud del mateix treballador, se li ha
d'assignar el salari i la categoria corresponents als treballs que realment
passa a realitzar.
Si
per necessitats peremptòries o imprevisibles de l'activitat productiva,
l'empresari necessita destinar un treballador a tasques corresponents a
categoria inferior a la seva, només ho pot fer pel temps imprescindible, li ha
de mantenir la retribució i la resta de drets derivats de la seva categoria
professional i ho ha de comunicar als representants legals dels treballadors, a
més del que estableix l'Ordenança laboral del sector.
Secció
2
Classificació
segons la seva permanència
Article
27
Classes
de contracte
El
personal, segons la seva permanència i modalitat de contracte de treball, pot
ser fix de plantilla, per a obra o servei determinat, eventual i interí, sens perjudici
de la contractació temporal de treballadors realitzada de conformitat amb les
normes de contractació que preveu la secció 4, articles 10, 11 i 12, de
l'Estatut dels treballadors i altres disposicions vigents.
Article
28
Contracte
indefinit
El
contracte de treball es considera concertat per un temps indefinit sense més
excepció que les que s'indiquen en els articles següents a aquesta secció.
Article
29
Contracte
d'obra i servei
En
els contractes d'arrendament dels serveis de neteja per un temps cert o en els
que es preveu la seva resolució unilateral, les empreses de neteja poden
contractar personal per a aquests serveis determinats, i resoldre el contracte
de treball quan es resolgui el contracte d'arrendament de serveis, sigui quina
sigui la causa d'aquesta resolució.
Si
per necessitats d'organització de l'empresa aquest personal ha de ser assignat
a altres obres o serveis diferents d'aquells per als quals va ser contractat,
no perd la seva condició de contractat per a obra o servei determinat, sempre
que el canvi de lloc no es prolongui més de 3 mesos. Un cop finalitzat aquest
termini, ha de tornar al lloc o als llocs de treball per als quals va ser
contractat inicialment.
Article
30
Contracte
eventual
S'entén
per personal eventual el que es contracta amb motiu de neteges extraordinàries,
obres noves, fires, concursos, exposicions temporals, circumstàncies del
mercat, acumulació de tasques, excés de comandes o raons de temporada, encara
que es tracti de l'activitat normal de l'empresa i, en general, aquell que es
contracta per realitzar treballs que, per raons de la seva naturalesa, són
temporals i no permanents.
En
aquests casos el contracte de treball té una durada màxima de 12 mesos dins
d'un període de 18 mesos i s'ha d'expressar la causa determinant de la seva
durada.
Els
treballadors eventuals amb contracte que arriba al període màxim pactat, de 12
mesos, passen a ser indefinits o fixos de plantilla, tant si completen aquest
període amb un sol contracte com si ho fan amb més d'un.
En
cas que el contracte eventual sigui rescindit en finalitzar la seva durada, no
es pot admetre cap altre treballador eventual per ocupar el mateix lloc fins
que transcorrin 3 mesos.
Article
31
Contracte
interí
És
personal interí el que es contracta per substituir el personal de l'empresa
durant les seves absències, com a conseqüència de permisos, vacances,
incapacitat temporal, excedència especial o qualsevol altra causa que obligui
l'empresa a reservar la plaça al treballador absent.
En
els contractes d'interinitat per suplència d'un treballador en situació
d'incapacitat temporal o d'invalidesa provisional, i que cessin per resolució
definitiva del contracte, l'interí passa a ocupar el lloc amb el mateix
caràcter i les mateixes condicions laborals i econòmiques, llevat dels
complements "ad personam", que el treballador substituït tenia
reconeguts.
Article
32
Formalització
de contractes
Els
contractes de treball del personal per a un servei determinat, eventual o
interí s'han de consignar per escrit quan la seva durada sigui superior a 7
dies, i hi ha de constar el lloc o els llocs de la prestació del contracte o la
tasca o el servei específics que el determinin, el treball que la persona
contractada ha de realitzar i el temps determinat de la seva durada, el nom de
la persona substituïda i la causa de la seva substitució, fent-hi constar les
condicions, l'objecte i la durada, sens perjudici del període de prova que
estableix l'article 35 d'aquest Conveni.
El
treballador ha de rebre una còpia degudament autoritzada del seu contracte de
treball, i les empreses estan obligades a notificar la finalització del seu
contracte amb 15 dies d'antelació.
En
cas de contractació eventual i de substitucions, s'ha de percebre la mateixa
retribució i s'han de tenir els mateixos drets socials que el personal del
centre, llevat d'antiguitat i de complements de caràcter personal.
Capítol
5
Ingressos,
ascensos, plantilles i escalafons
Article
33
Ingressos
En
matèria d'ingressos, ascensos, plantilles i escalafons, cal atenir-se al que
determinen els articles del 14 al 20 de l'Ordenança laboral de 15 de febrer de
1975, llevat del que determinen els articles següents d'aquest Conveni. Així
mateix, cal atenir-se al que disposa l'article 16 de l'Estatut dels
treballadors.
Article
34
Plantilles
Les
empreses subjectes a l'àmbit d'aplicació d'aquest Conveni han de tenir un 30%
de la plantilla amb contractes de caràcter fix.
Article
35
Període
de prova
El
personal de nou ingrés queda sotmès, llevat de pacte en contra, a un període de
prova que en cap cas no pot excedir el temps fixat per a cada grup professional
en l'escala següent:
1. Personal
directiu, tècnic i titulats: 6 mesos.
2. Personal
de caps intermedis: 2 mesos.
3. Personal
administratiu: 1 mes per als auxiliars, aspirants i telefonistes, i 2 mesos per
a les categories restants.
4. Personal
subaltern d'ofici i oficis diversos: 1 mes.
5. Obrers
no qualificats: 2 setmanes.
En
la contractació en la qual s'estableixi una durada inicialment indefinida, el
període de prova serà de 2 mesos per els treballadors dels apartats 2, 3, 4 i 5
de l'escala d'aquest article.
Només
s'entén que el contracte de treball està subjecte al període de prova si així
consta per escrit. Durant el període de prova, l'empresa i el treballador poden
resoldre el contracte de treball sense necessitat de preavís i sense dret a cap
mena d'indemnització.
Transcorregut
el període de prova, el treballador ingressa en l'empresa com a fix de
plantilla, excepte si ha estat contractat com a eventual, interí o per a obra o
servei determinat. El període esmentat es computa amb caràcter general.
Article
36
Ascensos
El
personal adscrit a aquest Conveni té dret, en igualtat de condicions, a cobrir
les vacants de categoria superior que es produeixin en les empreses i d'acord
amb les normes següents:
Personal
directiu i tècnic
Les
vacants que es produeixin en aquesta categoria, les han de cobrir lliurement
les empreses entre els qui posseeixen els títols i les aptituds requerides.
Personal
administratiu
Les
vacants de cap administratiu de primera, les han de proveir lliurement les
empreses.
En
la resta de categories administratives, les vacants s'han de cobrir mitjançant
concurs oposició, en les bases del qual s'han de valorar de la mateixa manera
l'aptitud i l'antiguitat en l'empresa.
Caps
intermedis
El
lloc d'encarregat general, l'han de designar lliurement les empreses.
En
la resta de categories professionals dels caps intermedis, les vacants que s'hi
produeixin s'han de proveir entre el personal obrer mitjançant un sistema mixt
de concurs examen en què s'han de valorar de la mateixa manera l'aptitud i
l'antiguitat en el lloc de treball.
Personal
subaltern
La
provisió de les vacants d'ordenança s'ha de fer per rigorós torn d'antiguitat
entre els grums que hagin superat l'edat de 18 anys. Si no hi ha vacants, els
grums poden romandre en la seva mateixa categoria percebent el 80% de la
diferència corresponent al sou d'ordenança.
Personal
obrer
Les
vacants que es produeixin en la categoria professional d'especialistes s'han de
cobrir per antiguitat, amb la prova d'aptitud prèvia entre els peons
especialitzats i les d'aquests entre els netejadors o netejadores.
Personal
d'oficis diversos
Les
vacants que es produeixin en aquest grup professional s'han de cobrir mitjançant
concurs oposició, en les bases del qual s'han de valorar de la mateixa manera
l'aptitud i l'antiguitat en l'empresa.
Capítol 6
Cessaments, acomiadaments i
substitucions
Article
37
Cessament
voluntari del treballador
El
treballador que desitja cessar voluntàriament en el servei de l'empresa, està
obligat a posar-ho en coneixement d'aquesta i complir els terminis de preavís
següents:
1. Personal
del grup directiu i tècnics titulats: 2 mesos.
2. Personal
dels grups administratius i caps intermedis: 1 mes.
3. Personal
dels grups subalterns, obrers i oficis diversos: 15 dies.
L'incompliment
per part del treballador de l'obligació de fer el preavís per escrit amb
l'antelació indicada dóna dret a l'empresa a descomptar-li de la liquidació
l'import del salari d'un dia per cada dia de retard en l'avís. Les empreses
estan obligades a lliurar i els treballadors els han d'exigir el corresponent
justificant de recepció al treballador que els notifiqui el cessament en la
forma deguda.
Article
38
Cessament
del treballador de contracte eventual
El
personal eventual cessa automàticament quan ha transcorregut el termini per al
qual va ser contractat, o ha desaparegut la causa que va determinar la seva
contractació eventual, tot això, sens perjudici de les causes d'acomiadament en
què pugui incórrer o del que s'estableix per als cessaments per causes
econòmiques o tecnològiques. El cessament per finalització de termini o causa
de l'eventualitat no dóna dret a cap mena d'indemnització.
Si
el contracte té una durada superior a l'any, la part que formula la denúncia
del contracte està obligada a notificar-ne a l'altra la finalització, amb una
antelació mínima de 15 dies.
Article
39
Cessament
del treballador de contracte interí
El
personal interí cessa automàticament, llevat de causes d'acomiadament,
econòmiques o tecnològiques, quan el personal fix que estava substituint es
reincorpora al seu lloc de treball. El cessament del personal interí no dóna
dret a cap mena d'indemnització.
Article
40
Cessament
del treballador de contracte d'obra o servei
El
personal contractat per a una obra o per a un servei determinat cessa, llevat
de causes d'acomiadament, econòmiques o tecnològiques, quan les empreses perden
la concessió dels serveis de neteja i manteniment, totalment o parcialment, o
finalitzen els treballs de la seva categoria professional en les obres o
serveis per als quals va ser contractat. Cal avisar del cessament amb 15 dies
d'antelació o compensar-lo en metàl·lic.
Article
41
Terminis
de liquidació
Un
cop rebut el preavís amb l'antelació que estableixen els articles anteriors,
les empreses estan obligades a liquidar, en finalitzar el termini, la totalitat
dels havers i de les parts proporcionals que el treballador ha meritat fins a
la data.
L'incompliment
d'aquesta obligació empresarial comporta el dret del treballador a ser
indemnitzat amb l'import del salari d'un dia per cada dia de retard en la
liquidació, amb el límit del nombre de dies de preavís.
No
existeix aquesta obligació, i consegüentment no neix aquest dret, si el
treballador no avisa amb l'antelació adequada.
Article
42
Acomiadaments
disciplinaris
En
els acomiadaments disciplinaris, cal atenir-se al que regulen els articles 54 i
55 de l'Estatut dels treballadors, la Llei de procediment laboral, les normes
de desplegament i l'aplicació d'aquestes i altres disposicions concordants, com
també les causes específiques consignades com a faltes i sancions en el capítol
8 d'aquest Conveni col·lectiu.
Article
43
Normes
reguladores de l'estabilitat en l'ocupació per al personal sotmès a l'àmbit
d'aquest Conveni en els casos de substitució d'una empresa per una altra
Per
tal d'actualitzar la normativa de l'article 13 de l'Ordenança de 15 de febrer
de 1975, segons la qual es tracta de protegir l'estabilitat en l'ocupació del
personal inclòs en l'àmbit d'aquest Conveni que està afectat per la dinàmica de
substitució de l'adjudicatari de la contracta, es pacten les normes següents:
1. Quan
l'empresa o la institució principal decideix prescindir del contractista que
està realitzant el servei i passa a realitzar-lo directament ella mateixa,
sempre que necessiti contractar personal addicional al de la seva pròpia
plantilla, ha d'incorporar els treballadors que estaven realitzant el servei a
compte del contractista esmentat, siguin quines siguin la modalitat i les
condicions del seu contracte laboral.
Contràriament,
si l'empresa o la institució principal passa a realitzar directament el servei
mitjançant treballadors que ja pertanyien a la seva pròpia plantilla abans de
notificar la resolució de la contracta, no està obligada a incorporar-hi la
plantilla que estava realitzant el servei a compte del concessionari sortint.
Si
l'empresa o la institució principal rescindeix el contracte d'arrendament dels
serveis de neteja amb la idea de realitzar-lo amb el seu propi personal, i
posteriorment contracta amb una altra empresa el servei de neteja esmentat,
sempre que es contracti aquesta empresa en un termini d'un any a comptar de la
rescissió de l'anterior, la nova concessionària de neteja ha d'incloure en la
seva plantilla el personal afectat de la primera empresa com si es tractés
d'una subrogació normal. Finalment, si l'empresa cessant ha indemnitzat el seu
personal, té dret a percebre de la nova adjudicatària el cost de la
indemnització abonada.
2. En
finalitzar una contracta, els treballadors que depenen del concessionari
sortint i porten prestant els seus serveis en les dependències de l'empresa o
de la institució principal que contracta un mínim de 4 mesos anteriors a la
data de la finalització passen a dependre del nou adjudicatari del servei,
sigui quina sigui la modalitat del contracte d'aquests treballadors
(contractats per a una durada o per a servei determinat, fixos de plantilla,
temporals, eventuals, interins, etc.). Se'ls ha de respectar la modalitat de
contracte, la categoria professional, la jornada, l'horari, l'antiguitat i
l'import total de salaris, tant els d'aquest Conveni com els d'extraconveni,
que cada un d'ells tingui reconeguts en liquidar la seva relació laboral amb el
concessionari sortint.
També
cal respectar la resta de condicions addicionals pactades que aquests
treballadors tinguin formalment reconegudes en finalitzar la contracta, si bé
aquests últims han de reconèixer que l'organització de la feina correspon a la
nova empresa adjudicatària, segons ha quedat establert en els articles 12 i 13
d'aquest Conveni i en la normativa concordant.
Quant als drets sindicals,
s'especifica:
a) El
comitè de centre, de conformitat amb el que s'estipula en el penúltim paràgraf
de l'article 82 d'aquest Conveni, manté els mateixos drets que té reconeguts en
l'empresa concessionària sortint.
b) Els
delegats sindicals, delegats de personal i membres del comitè d'empresa, si
s'escau, de l'empresa concessionària sortint perden la seva condició, i per
tant, la representativitat, en ser necessàriament incorporats a la plantilla
del nou adjudicatari.
A
excepció del que s'estableix en el paràgraf anterior d'aquest mateix apartat
b), aquells delegats de personal o membres del comitè d'empresa que són fixos
de plantilla de l'empresa concessionària sortint i que, dins dels 24 mesos
anteriors a la data efectiva del canvi d'adjudicatari, han estat traslladats i
adscrits al centre de treball objecte d'aquest canvi, tenen l'opció
d'incorporar-se en la nova empresa adjudicatària o de romandre en la plantilla
de l'empresa concessionària sortint. En aquest últim cas, el delegat o el
membre del comitè ha d'acceptar el nou lloc de treball que se li adjudiqui, això
sens perjudici que l'empresa, quan això sigui possible, li assigni tasques,
jornada i horari similars als que tenia immediatament abans de l'exercici de la
seva esmentada opció.
Els
treballadors, malgrat el canvi d'adjudicatari de la contracta a la qual és
adscrit el seu lloc de treball, tenen dret als dies de vacances encara no
gaudits que han estat meritats, a prorrateig, durant la seva relació laboral
amb el contractista sortint. Aquests dies de vacances els poden gaudir en les
dates que reglamentàriament li corresponguin, durant la seva relació laboral
amb el nou concessionari. Si s'escau, cal respectar el calendari de vacances
que ja tenien establert.
En
els 4 mesos anteriors a la data concreta de substitució d'un concessionari, com
a norma general no es respecten les modificacions salarials, contractuals i
socials que no estan suficientment justificades. En tot cas, en el supòsit de
discrepància, qualsevol de les parts implicades pot sotmetre-la al criteri de
la Comissió Paritària, la resolució de la qual és vinculant, per a la qual cosa
ha estat facultada expressament per la Mesa Negociadora amb la firma d'aquest
Conveni.
3. Els
treballadors que en el moment del canvi de concessionari portin 4 o més mesos
en el centre i que estiguin de baixa per IT, accident, excedència, invalidesa
permanent o qualsevol altra causa legal que obligui l'empresa a reservar el seu
lloc de treball passen al nou concessionari igual que la resta de personal, encara
que es reincorporaran quan legalment els correspongui.
Els
treballadors interins passen a la nova empresa concessionària fins que es
reincorpori la persona substituïda corresponent, independentment del temps que
portin en la sortint, llevat que el treballador que substitueixen porti menys
de 4 mesos en el centre.
4. Els
treballadors als quals només afecta el canvi de concessionari en una part de la
seva jornada laboral han de rebre, en relació amb aquesta part de la seva
jornada, el mateix tractament i els mateixos drets que els treballadors
esmentats en l'apartat 2 anterior. A més, tant el concessionari sortint com el
nou adjudicatari han de respectar, cadascun en proporció a la part de la
jornada que els vincula amb el treballador, el complement salarial que
estableix l'article 70, el temps de desplaçament des del local d'una contracta
al de l'altra i el temps de descans per a l'entrepà que el treballador ha de
rebre en cas de dependre d'un únic contractista.
5. Quan
un treballador laboralment vinculat a 2 o més empreses de les sotmeses a
l'àmbit d'aquest Conveni pateix un accident laboral mentre treballa per a una
sola empresa, aquesta última ha de satisfer la diferència econòmica que resulta
de les prestacions per accident laboral i per accident no laboral, de manera
que el treballador pluriocupat esmentat no tingui cap perjudici econòmic en
comparació amb un altre treballador que, amb el mateix tipus d'accident i les
mateixes condicions salarials, treballa per a una sola empresa.
6
.Quan en el cas de pluriocupació esmentat, una de les empreses ha de modificar
l'horari del treballador, ja sigui voluntàriament, per acord entre les parts o
per imposició de l'empresa o de la institució principal, i amb l'autorització
preceptiva de l'autoritat laboral competent, el nou horari no pot coincidir mai
amb el que ja té reconegut en l'altra o altres empreses a les quals està
vinculat el treballador en qüestió.
7. Quan
la contracta de referència no hagi tingut una durada mínima de 4 mesos, els
treballadors que depenen del concessionari sortint i porten prestant els seus
serveis des de la data d'inici d'aquella en els seus locals corresponents,
passen al nou adjudicatari com si portessin els 4 mesos requerits. Cal aclarir
que aquí ens referim a una primera contracta de servei continuat i n'excloem en
tot cas els possibles serveis de caràcter eventual i els de condicionament o
manteniment provisional per a la posada en marxa d'uns locals nous o reformats.
8. A
l'efecte de poder complir el que s'ha establert anteriorment, atenent el dret i
les responsabilitats que individualment corresponguin a cadascuna de les 4
parts implicades (els treballadors, l'empresa concessionària sortint, la nova
adjudicatària i, solidàriament o subsidiàriament, l'empresa o la institució
principal, si s'escau), l'empresa concessionària sortint ha de facilitar a la
nova adjudicatària la documentació i les dades imprescindibles que es detallen,
juntament amb la forma, el temps i el lloc, en l'annex 1 d'aquest Conveni i
que, preceptivament, poden revisar tant els treballadors implicats i els seus
representants com l'empresa o la institució principal.
Com
a suport de la veracitat de les dades aportades per qualsevol de les parts
implicades, són suficients els tipus de prova admesos en dret. A títol enunciatiu
i no limitatiu, es detallen els següents:
Identificació
de l'empresa o de la institució principal on és adscrit el lloc del
treballador, expressada en el seu rebut de salaris.
Aquesta
identificació, expressada en el contracte laboral que vincula el treballador
amb l'empresa concessionària.
Les
condicions fixades en el plec emès per a la licitació d'ofertes, en els
documents d'adjudicació o en el contracte entre l'empresa o la institució
principal i l'adjudicatari.
9. En
el cas que s'evidenciïn, en relació amb la plantilla afectada, impagaments,
descoberts o irregularitats en salaris o en l'afiliació o la cotització a la
Seguretat Social que siguin imputables al concessionari sortint o a
concessionaris anteriors, els treballadors afectats passen al nou adjudicatari,
encara que aquest queda eximit de la responsabilitat sobre qualsevol dels
esmentats impagaments, descoberts o irregularitats que s'hagin comès abans de
la data de la substitució de l'empresa concessionària sortint. D'acord amb
l'article 42 de l'Estatut dels treballadors i la legislació concordant, són
responsables de les dites anomalies el concessionari sortint i, subsidiàriament
amb aquest, l'empresa o la institució principal contractant del servei.
10. Si
consta per escrit o s'evidencia que la relació laboral entre algun treballador
afectat i l'empresa concessionària sortint es va haver de resoldre abans de la
data en què es va fer efectiu l'ingrés del treballador en la plantilla del nou
adjudicatari, aquest ha de romandre en la plantilla del concessionari sortint.
11. En
el supòsit que algun dels treballadors afectats no passi a la nova empresa
adjudicatària a causa d'algun dels motius establerts en aquest mateix article,
ha de continuar a la plantilla del concessionari sortint amb subjecció a la
modalitat de contracte que té en la data en què es produeix la substitució del
concessionari.
12. En
el supòsit d'intervenció d'un segon operador o handling (assistència a terra a
companyies transportistes) en aeroports, tindrà el mateix tractament que el de
successió d'empreses, regulat en aquest article respecte al servei de neteja,
per la qual cosa operarà la subrogació de personal en idèntiques condicions que
les aquí establertes.
El
desenvolupament pràctic d'aquesta subrogació és el que s'acompanya com a annex
3 d'aquest Conveni.
La
interpretació i l'aplicació d'aquest apartat, en el cas que no existeixi acord
entre les parts, queda encomanada a la Comissió Paritària del Conveni, la qual
determinarà el personal objecte de subrogació en proporció a la quota de
producció assumida per les noves empreses i fixarà els criteris d'adscripció
dels treballadors a cada una de les empreses, segons criteris de
proporcionalitat i objectivitat.
13
En l'annex 2 d'aquest Conveni figuren els criteris, els propòsits i el suport
legal en els quals s'han basat les dues parts representatives per tal
d'establir el contingut d'aquest article.
Capítol
7
Jornada,
horari, treball en hores extraordinàries, descans dominical, treball en dies
festius i vacances
Article
44
Quadre
horari
Les
empreses elaboraran el corresponent quadre horari de treball del seu personal i
l'han de condicionar en els diversos serveis al rendiment més eficaç i a la
facultat organitzativa de l'empresa.
Per
això, és facultat de les empreses organitzar torns i relleus i canviar-los quan
sigui necessari o convenient per a la bona marxa del servei, amb la intervenció
prèvia de la representació legal dels treballadors.
Article
45
Jornada
de treball
La
jornada de treball en el sector de Barcelona i província és de 40 hores
setmanals, que les empreses poden distribuir entre el seu personal, amb les
autoritzacions preceptives prèvies, entre les 0 i les 24 hores de cada dia, de
manera que el treballador no faci més de 9 hores diàries, i que entre la
finalització de la jornada diària i el començament de la següent disposi,
almenys, d'un descans de 12 hores.
La
jornada laboral del personal de les empreses de neteja està limitada pel seu
inici (s'entén com a tal el moment en què el treballador està en condicions,
una vegada vestit per al seu treball, d'iniciar les seves tasques) i pel seu
final (s'entén com a tal l'instant en què el productor deixa les seves tasques
i es disposa a agençar-se per sortir).
Article
46
Jornada
partida
S'entén
per jornada partida la que el treballador realitza per parts, sempre que des
d'una de les parts fins a l'inici de la següent hi hagi una hora o més de
descans.
La
jornada diària no excedirà les 3 parts (1 hora entre part i part) des de la
firma d'aquest Conveni col·lectiu.
Les
situacions anteriors que contravinguin al paràgraf anterior tindran un període
de regularització, i la data límit és el dia 31 de desembre de l'any 2002.
Article
47
Reducció
de la jornada
Si
com a conseqüència de la resolució o de la modificació dels contractes
d'arrendament de servei de neteja d'un centre determinat la jornada de treball
del personal es redueix, l'empresa està obligada a oferir per escrit als
treballadors afectats que completin la seva jornada laboral en un altre o uns
altres centres de treball. Si el treballador no accepta l'oferiment, passa a
percebre el seu salari a prorrata de la jornada realitzada. Si l'empresa no fa
aquest oferiment, està obligada a mantenir el salari que el treballador gaudia
amb anterioritat a la reducció de jornada, i fins que pugui oferir-li la
realització d'una jornada original. En aquest cas, cal atenir-se al que s'ha
establert abans per a l'alternativa de no-acceptació.
Article
48
Treball
nocturn
Es
considera treball nocturn el comprès entre les 22 hores i les 6 hores, que pot
ser avançat o endarrerit, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de
Treball i la intervenció de la representació legal dels treballadors.
S'acorda
recomanar a les empreses de neteja que, en els casos de treball nocturn i de
llocs aïllats, procurin que el personal que presta aquests serveis en solitari
ho faci acompanyat, i si això no és possible, cal posar al seu abast els
mitjans de comunicació o d'alarma necessaris per a casos d'emergència.
Article
49
Hores
extraordinàries
Té
la consideració d'hora extraordinària cada hora de treball que es realitza per
sobre de la jornada ordinària de treball. Les hores extraordinàries s'han
d'abonar amb un recàrrec mínim del 75% sobre el salari que correspon a una hora
ordinària.
El
nombre d'hores extraordinàries no pot ser superior a 80 l'any. Als treballadors
que tenen dret a percebre antiguitat se'ls incrementen les dites hores,
afegint-los al dividend l'import setmana d'antiguitat corresponent.
Es
consideren hores estructurals les que estableix l'article 35.3 de la Llei
8/1980, de 10 de març (les que es realitzen per prevenir o reparar sinistres o
altres danys extraordinaris o urgents). Mensualment, cal comunicar als
representants dels treballadors les hores realitzades i els motius d'aquestes.
Ha de signar i donar el vistiplau, com a mínim, un representant per cada
sindicat amb representació dintre de l'empresa, a l'efecte de la seva
cotització correcta a la Seguretat Social. El seu abonament es fa en les
mateixes condicions de les hores extraordinàries i la seva quantia no pot
superar les 80 hores l'any.
Queda
prohibit fer hores extraordinàries en els períodes nocturns i que les facin els
treballadors menors de 18 anys.
Article
50
Gaudi
de vacances
S'estableix
per a tot el personal sotmès a aquest Conveni un període de vacances de 31 dies
naturals retribuïts tal com s'especifica en l'article 75. El personal que no
porta l'any complet al servei de l'empresa ha de gaudir dels dies que li
corresponen proporcionalment al temps treballat. Aquest any es computa des de
l'1 d'agost fins al 31 de juliol de l'any següent.
Les
vacances s'estableixen preferentment en el període comprès entre l'1 de juny i
el 30 de setembre. A aquest efecte, les empreses han de confeccionar un pla de
vacances, que els treballadors, els seus delegats i els comitès d'empresa han
de reconèixer amb 2 mesos d'antelació i que s'ha d'exposar en el tauler
d'anuncis.
Només
en els casos d'urgències, imponderables o subrogacions no previstes que alterin
aquest pla, i d'acord amb els representants dels treballadors, es pot variar la
programació realitzada amb anterioritat.
De
comú acord, les empreses i els treballadors, d'una manera individual, poden
arribar a acords de realització de vacances en altres dates de l'any que les
indicades com a preferents.
Les
dates dels dies de vacances del treballador pluriocupat les ha d'establir
l'empresa per a la qual realitza la major part de la jornada. En cas
d'igualtat, la que tingui una vinculació més antiga amb aquest treballador.
Si
en el moment d'iniciar el seu període de vacances el treballador es troba en
situació de baixa, per accident laboral, les haurà de començar en el moment de
l'alta. Els dies gaudits de menys per haver estat de baixa no els perd i els ha
de gaudir a continuació, tret que hi hagi un pacte exprés entre les parts.
En
el cas d'intervenció quirúrgica amb hospitalització de cinc o més dies,
prèviament a l'inici de les vacances, té el mateix tractament, a l'efecte de
data de gaudi, que l'accident laboral, sempre que aquesta s'hagi fet dins dels
15 dies anteriors a la data de l'inici.
Quan
el període de descans per maternitat coincideixi amb el període de vacances,
llevat del supòsit de tancament del centre de treball per vacances, els
traballadors/ores gaudiran de les seves vacances un cop finalitzat el descans,
sempre dins de l'any natural que correspongui.
Article
51
Descans
setmanal
Tenint
en compte les característiques especials de l'activitat i el caràcter de servei
públic de les entitats en les quals es presta, el personal té dret a gaudir
d'un descans setmanal, que s'efectua, preferentment, el dissabte a la tarda i
el diumenge, o bé, el diumenge i el dilluns al matí, d'acord amb el que estableix
la Llei de descans dominical, de 13 de juliol de 1940, el seu Reglament de 28
de gener de 1941, i l'article 37.1 de l'Estatut dels treballadors i les seves
disposicions de desplegament. Els treballadors tenen dret a un descans mínim
setmanal d'un dia i mig continuat.
Atès
el caràcter públic del servei que es presta, si el treballador ha de treballar
un diumenge o un dia festiu, s'ha de retribuir tal com estableix l'article 63
d'aquest Conveni.
Article
52
Temps
de descans durant la jornada (entrepà)
En
el supòsit de jornada completa continuada, s'estableix un període de descans de
25 minuts, i, quan la jornada és inferior, es descansa:
a) 20
minuts sempre que es treballi en el mateix centre 5 hores o més.
b) 15
minuts quan es treballin 5 hores o més seguides en més d'un centre de treball.
Aquest
període de descans es computa des del moment en què es deixa el treball fins al
moment en què s'inicia de nou. Així mateix, aquest període s'ha de retribuir
com a treballat, a excepció dels complements salarials de quantitat i de
qualitat, que es computen com a efectivament treballats amb caràcter general.
Article
53
Llicències
retribuïdes
Els
treballadors regits per aquest Conveni tenen dret a gaudir de llicències sense
cap pèrdua de retribució en els casos i amb la durada que s'indiquen a
continuació:
a) Matrimoni
del treballador: 15 dies.
b) Infantament
de l'esposa: 4 dies si es produeix en la localitat de residència i 8 si té lloc
fora.
c) En
la data del part o posterior, la mare, sogra o filla de la persona que infanta
té dret a un dia si el part té lloc a la província de Barcelona i a 2 dies si
té lloc fora d'aquesta.
d) Mort
o malaltia greu del cònjuge, ascendents, descendents o germans d'ambdós
cònjuges: 4 dies si es produeix en la província de residència i 8 dies si es
produeix fora d'ella.
En
cas d'hospitalització o d'intervenció quirúrgica, el permís és:
per
1 dia o fracció, permís d'1 dia,
per 2 dies, permís de 2 dies, i
per
3 o més dies, permís de 4 dies.
En
l'hospitalització, els dies de permís són els indicats anteriorment, tant si es
produeix en la província com fora d'ella, amb la justificació corresponent.
En
el supòsit d'intervenció quirúrgica fora de la província de Barcelona, però
dins de Catalunya, té 1 dia més dels que li corresponen, i si té lloc fora de
Catalunya 2 dies.
e) Compliment
de deures públics ordenats per l'autoritat competent o imposats per les
disposicions vigents: pel temps indispensable.
f) Els
càrrecs representatius sindicals gaudeixen dels drets que estableixen les
disposicions legals vigents.
g) Per
concórrer a exàmens: durant el temps indispensable.
h) Un
dia per trasllat del domicili habitual.
i) Per
matrimoni de fills i de germans: un dia per a Barcelona i província, i 2 dies
si té lloc fora d'aquesta. El dia de permís ha de coincidir amb la data de
celebració del matrimoni o amb el dia posterior. En el cas de matrimoni de
fills, els pares d'ambdós poden gaudir aquest permís el dia de la boda o bé
l'anterior o el posterior a aquesta. El treballador ha d'acreditar
necessàriament, quan li sigui possible i sempre abans d'un mes, la celebració
d'aquest matrimoni i aportar-hi la corresponent fotocòpia del llibre de família
dels contraents.
j) Els
treballadors als quals els coincideix l'horari de visita del seu metge de
capçalera amb la seva pròpia jornada de treball tenen dret a 4 hores cada
trimestre per assistir a la visita mèdica per motius propis o per acompanyar a
fills/es, sense cap pèrdua de retribució. Aquestes hores s'han de justificar
mitjançant informe facultatiu i no es poden acumular en els diferents
trimestres. Per assistir al metge especialista, el permís és pel temps
necessari, que també cal justificar amb l'informe facultatiu.
k) Parelles
de fet.
Les
parelles de fet tenen el mateix tractament, a efectes de llicència, que un
matrimoni convencional, amb les especificacions següents:
1. S'ha
d'entendre per parella de fet la que conviu de fet, que estan empadronats en el
mateix domicili i inscrita com a parella en el registre municipal del domicili
o, si no és el cas, de la Generalitat o registre públic oficial per a aquestes
situacions, i això amb un any d'antelació a la sol·licitud de qualsevol permís retribuït.
L'empresa pot sol·licitar
en tot cas un certificat del registre corresponent i un certificat de
convivència.
2. No
es té dret, en cap cas, als 15 dies per matrimoni.
3. Té
els mateixos drets respecte a llicències, els ascendents i els descendents de
la parella del treballador, amb la limitació i els requisits aquí establerts.
Capítol 8
Faltes i sancions
Article 54
Són
faltes lleus:
1. Faltar
un dia al treball sense causa justificada.
2. Fins
a 3 faltes de puntualitat, d'un retard superior a 5 minuts i inferior a 30
minuts, dintre del període d'un mes.
3. Abandonar
el lloc de treball sense causa justificada o el servei, per un temps breu
durant la jornada. Si a conseqüència d'aquest abandonament s'ocasiona un
perjudici de consideració a l'empresa, als companys de feina, als clients o al
personal d'aquest, o és causa d'accident, la falta pot considerar-se greu o
molt greu.
4. No
notificar amb caràcter previ l'absència al treball i no justificar dintre de
les 24 hores següents la raó que la motivi, llevat que es provi la
impossibilitat d'haver-ho fet. Quan l'incompliment de l'anterior origina
conseqüències de gravetat en la realització del servei, la falta es pot
considerar greu o molt greu.
5. Les
petites negligències en la realització del treball, o en la cura i conservació
de les màquines, els estris, les eines, les instal·lacions, etc. Quan l'incompliment de
l'anterior origina conseqüències de gravetat en la realització del servei, la
falta es pot considerar greu o molt greu.
6. La
inobservança de les ordres de servei, com també la desobediència als
comandaments, tot això en matèria lleu.
7. La
falta de respecte i de consideració en matèria lleu als subordinats, companys,
comandaments, personal i públic, com també la discussió amb aquests dintre de
la jornada de treball, i les ordres donades amb descortesia.
8. La
falta de netedat i de neteja personal.
9. No
comunicar a l'empresa els canvis de residència i de domicili.
10. No
atendre el públic amb la correcció i la diligència adequades. Aquesta falta pot
tenir una major gravetat segons les circumstàncies en què es produeixi, i
sempre que ho sigui en presència de persones alienes a l'empresa.
11. L'embriaguesa
ocasional.
12. No
comunicar els canvis que hi ha hagut en la família o una situació personal que
pugui afectar les prestacions de la Seguretat Social. Ocultar maliciosament
dades en aquesta matèria es considera falta greu.
Article
55
Són
faltes greus:
1. La
doble comissió de falta lleu dintre del període d'un trimestre, excepte en les
de puntualitat, encara que sigui de naturalesa distinta, sempre que hi hagi
hagut una sanció que no sigui amonestació verbal.
2. Més
de 3 faltes de puntualitat en l'assistència al treball en el període d'un mes,
superiors a 5 minuts.
3. La
falta d'assistència al treball de 2 dies en el període d'un mes sense causa
justificada.
4. Lliurar-se
a jocs o distraccions, siguin quins siguin, dintre de la jornada de treball.
5. La
desobediència als comandaments en matèria de treball. Si implica un trencament
manifest de la disciplina, o se'n deriva un perjudici important per a
l'empresa, es considera molt greu.
6. La
suplantació de la personalitat d'un company en fitxar o firmar. Se sanciona
tant qui fitxa per un altre com aquest últim.
7. La
disminució voluntària de l'activitat habitual o la negligència o desídia en el
treball que afecti la bona marxa del servei.
8. La
simulació de malaltia o accident.
9. Ocupar
el temps, els materials, els estris o les eines en qüestions alienes al
treball, en benefici propi.
10. La
imprudència en acte de servei. Si implica un risc d'accident per a ell mateix o
per a companys o personal públic, o un perill d'avaries per a les instal·lacions, es pot considerar falta molt
greu. En tot cas, es considera imprudència greu el no-ús de la roba i els
aparells de seguretat obligatoris.
11. L'embriaguesa
en dependències de clients de l'empresa.
12. Les
que preveu el capítol de faltes lleus que per entitat puguin ser qualificades
de greus (núm. 3, 4, 5 i 10 del capítol de faltes lleus).
13. Les
ordres donades d'una manera agressiva o amb amenaces.
Article
56
Són
faltes molt greus:
1. La
reincidència en la comissió de falta greu en el període de 6 mesos, encara que
sigui de distinta naturalesa.
2. Més
de 10 faltes no justificades de puntualitat comeses en un període de 6 mesos o
20 en un any.
3. Més
de 3 faltes injustificades al treball en el període d'un mes, més de 6 en el
període de 4 mesos o més de 12 en el període d'un any.
4. La
falsedat, la deslleialtat, el frau, l'abús de confiança i el furt o robatori,
tant a companys de treball com a l'empresa o a tercers durant l'exercici de les
seves tasques o fora d'aquestes en el centre de treball o oficines de
l'empresa.
5. Fer
desaparèixer, inutilitzar, causar desperfectes en estris, màquines, instal·lacions, edificis, efectes, documents,
etc., tant de les empreses com dels clients d'aquestes, com també ocasionar un
accident per dol, negligència o imprudència inexcusable.
6. Realitzar
treballs per compte propi o d'altri, estant en situació d'incapacitat temporal,
com també manipular o falsejar per tal de prolongar aquesta situació.
7. La
falta de netedat i neteja continuada i habitual, de tal índole que produeixi
queixes justificades dels companys de treball o de tercers.
8. L'embriaguesa
habitual.
9. La
violació del secret de correspondència o de documentació de l'empresa, o de les
persones en els locals i instal·lacions
de les quals es realitzen les tasques de neteja.
10. Els
maltractaments de paraula o d'obra, o falta greu de respecte i consideració als
seus superiors, companys, subordinats o familiars d'aquests, com també a les
persones en els locals o instal·lacions
de les quals realitza la seva activitat, i als empleats d'aquesta, si n'hi ha.
11. La
participació en la comissió d'un delicte qualificat com a tal en les lleis
penals, com també la retirada temporal o definitiva del permís de conduir per
als conductors o netejadors-conductors, sigui per sentència, com a mesura de
precaució o com a sanció administrativa per la comissió d'actes qualificats com
a imprudència simple o temerària.
12. L'abandonament
del treball en llocs de responsabilitat.
13. La
disminució voluntària o continuada del rendiment.
14. Originar
baralles i batusses amb companys de treball o amb persones o els seus empleats
per a les quals realitza tasques de neteja.
15. La
comissió d'actes immorals en el lloc de treball o en els locals de l'empresa,
dintre i fora de la jornada laboral.
16. L'abús
d'autoritat, d'acord amb la seva definició jurisprudencial.
17. La
competència il·lícita
per dedicar-se, dintre o fora de la jornada laboral, a desenvolupar per compte
propi una activitat idèntica a la de l'empresa.
18. Les
derivades en allò que preveuen els apartats 6 i 11 del capítol de faltes greus
i aquelles faltes lleus i greus en les quals es prevegi que poden incloure's en
aquest grup de faltes.
Article
57
Sancions
Per
falta lleu:
a) Amonestació
verbal.
b) Amonestació
per escrit.
c) Suspensió
de sou i feina fins a 2 dies.
Per
falta greu:
a) Suspensió
de sou i feina de 3 a 15 dies.
Falta
molt greu:
a) Suspensió
de sou i feina de 16 a 60 dies.
b) Inhabilitació
per a l'ascens per un període no superior a 2 anys.
c) Acomiadament.
Article
58
Prescripció
Les
faltes lleus prescriuen als 10 dies, les greus als 20, i les molt greus als 60
dies, a partir de la data en què l'empresa va tenir coneixement de la seva
comissió, i, en tot cas, als 6 mesos d'haver-la comès.
Capítol
9
Retribucions
Article
59
Pagament
de nòmina i bestretes
Les
retribucions s'entenen sobre la jornada completa de 40 hores setmanals i el seu
abonament s'ha de realitzar per mesos naturals i vençuts, sense que això
desvirtuï el seu caràcter de jornal hora reglamentari. El personal que realitza
una jornada inferior a la que estableix l'article 45 d'aquest Conveni, en la
data d'entrada en vigor d'aquest, o sigui contractat en tals condicions durant
la seva vigència, ha de percebre el seu salari, els plusos, les gratificacions
i altres meritacions i vacances a prorrata de les hores efectivament
treballades. Per cada absència injustificada al treball, el productor perd el
salari base de conveni, els plusos de transport i de conveni, les parts
proporcionals de diumenge, els festius pagats i les gratificacions
reglamentàries corresponents al dia de la falta.
El
pagament de la nòmina es posa a disposició dels treballadors en els 4 primers
dies del mes següent al que s'ha meritat. El treballador té dret a percebre
bestretes a mitjan mes que correspongui, a compte del treball realitzat i fins
al 90% de la retribució meritada fins a aquest moment. Les empreses han de
fixar el dia i les hores entre les quals es pugui fer efectiu l'import dels
salaris dels seus treballadors, o, si s'escau, de les bestretes prèviament sol·licitades. L'abonament de les retribucions
s'ha de fer en el domicili que les empreses assenyalin a aquest efecte, que en
cap cas no ha de ser obligatòriament el de la prestació del treball, ateses les
circumstàncies especials d'aquesta activitat. Amb l'acord previ amb els
treballadors, les empreses poden satisfer els salaris mitjançant taló o
transferència bancària en el banc més proper del centre de treball o del
domicili del treballador. Així mateix, han de facilitar el cobrament dels
talons al seu personal quan aquest no els pugui fer efectius fora de la seva
jornada laboral.
Les
empreses han de lliurar als treballadors, i aquests retornar-les signades, si
és el cas, les nòmines o rebuts de salaris del mes anterior, en els quinze dies
següents, ja sigui lliurant-les en el centre de treball o a través del correu o
a través de qualsevol altra mitjà.
Article
60
Càlcul
de la retribució
Per
tal de facilitar la confecció ràpida de la nòmina mitjançant un barem i
satisfer un desig general del personal de les empreses, ambdues parts acorden,
als efectes d'abonaments de salaris, que les empreses puguin fer-ho considerant
la quantitat que s'ha de percebre durant un mes natural i complet com la
dotzena part del total del salari anual. Els imports del plus de distància i
transport i de plus de conveni es consideren distribuïts per dia natural,
encara que amb caràcter general es meriten per dia treballat. Partint d'aquesta
base, cada falta d'assistència es resta d'aquella quantitat mensual, sense que
aquesta mesura comporti cap canvi conceptual sobre el caràcter de salari hora
expressat en l'article anterior.
Aquest
procediment de pagament és potestatiu de les empreses que tenen o estableixen
sistemes de confecció de nòmines, rebuts de salaris i Seguretat Social
mitjançant procés de dades.
La
fórmula de càlcul de la retribució es fixa de manera clara i senzilla perquè
els treballadors puguin comprendre-la fàcilment, fins i tot en els casos en què
s'apliqui un sistema de remuneració amb incentius.
Article
61
Estructura
salarial
Les
retribucions del personal adscrit a aquest Conveni són les establertes en la
taula salarial annexa, d'acord amb els conceptes retributius següents:
a) Salari
base de conveni: el seu import i abonament corresponen a cada dia natural.
b) Plus
de distància i transport: la seva meritació és per dia treballat, sens
perjudici de la seva distribució per dia natural, als efectes expressats en
l'article anterior.
c) Plus
de conveni: la seva meritació és per dia treballat, sens perjudici de la seva
distribució per dia natural, als efectes expressats en l'article anterior. Aquest
plus és cotitzable.
Els
plusos de distància i transport i de conveni, que figuren en la taula annexa
com a totals mes, corresponen a 40 hores setmanals de treball segons les
especificacions d'aquest Conveni, siguin quins siguin els dies en què es facin
aquestes hores.
Article
62
Antiguitat
1 Els
treballadors que hagin ingressat en l'empresa a partir de l'1 de gener de 1997
meritaran i cobraran quatriennis (4 anys) al 4% sobre el salari base.
2 Els
treballadors que hagin ingressat abans de l'1 de gener de 1997 i estiguin en
camí de l'adquisició del trienni al 5% el consolidaran si compleixen els tres
anys abans de l'1 de juny de 1998. A partir d'aquesta data, tots els
treballadors hauran de complir quatre anys per percebre per antiguitat el 4%
sobre el base.
3 Els
nous quatriennis al 4% se sumaran als triennis al 5% que cada treballador hagi
adquirit fins a l'1 de juny de 1998.
L'acumulació
dels increments per antiguitat no pot comportar en cap cas més d'un 10% als 5
anys, d'un 25% als 15 anys, d'un 40% als 20 anys i d'un 60%, com a màxim, als
25 anys o més. El que s'ha exposat aquí s'entén sens perjudici dels drets
adquirits o en procés d'adquisició en el període de temps corresponent.
Article
63
Retribució
de diumenges o dies festius
Tenint
en compte el caràcter públic del servei que es presta, quan el personal ha de
treballar un diumenge o un dia festiu intersetmanal dels que estableix el
calendari laboral de festes, ha de gaudir d'un dia de descans a la setmana per
tal de compensar el treball en les festes esmentades.
En
aquest cas, però l'any 2003 el salari del diumenge o de la festa treballada és
el mateix que el de qualsevol altre dia ordinari de treball, incrementat de
35,94 euros per a jornada completa diürna i de 39,08 euros per a la jornada
completa nocturna.
Si
la jornada laboral coincideix només en part amb diumenges o festius, o no és
completa, cal percebre les quantitats estipulades anteriorment a prorrata de la
jornada setmanal realitzada i del temps realment treballat en diumenge o
festiu.
A
partir de la firma d'aquest Conveni, aquells treballadors que hagin de
treballar els dies 25 de desembre i 1 de gener, percebran el plus festiu que
recull aquest Conveni augmentat de 10,02 euros. Ambdós seran proporcionals a la
jornada treballada.
Article
64
Retribució
per treballar el dia de descans
En
el cas que, amb l'autorització preceptiva de la Conselleria de Treball de la
Generalitat i la intervenció de la representació legal dels treballadors, es
treballi un dia de descans setmanal compensatori del diumenge o de la festa
intersetmanal, el salari d'aquest dia s'ha de percebre amb un recàrrec del 140%
sobre tots els conceptes retributius d'un dia.
Article
65
Plus
nocturn
El
treball nocturn s'ha de retribuir amb el salari que s'estableix en l'annex
d'aquest Conveni, més un plus equivalent al 25% del salari base de conveni
fixat per a la seva categoria professional.
En
qualsevol cas, el plus de nocturnitat definit en els apartats següents s'ha
d'abonar en la seva totalitat per jornada setmanal bàsica de 40 hores o
prorrateig per jornada reduïda, siguin quins siguin els dies en què aquestes
hores es facin, d'acord amb les normes següents:
a) Treballant
en aquest període menys de 4 hores, el plus complement s'ha de percebre
exclusivament pel temps treballat.
b) Si
les hores treballades durant el període nocturn esmentat són 4 o més, cal
abonar el complement com si la totalitat de la jornada s'hagués realitzat en
període nocturn.
c) El
personal amb una jornada inferior a la que estableix aquest Conveni ha de
percebre el plus a prorrata de les hores treballades en període nocturn,
calculat sobre el salari base de conveni que li correspongui, d'acord amb la
seva jornada reduïda, i de conformitat amb l'article 48 d'aquest Conveni.
Els
diumenges i les festes abonables, les vacances, les gratificacions
extraordinàries i els plusos de distància i transport i de conveni s'han de
percebre en el mateix import que el personal de la seva categoria que no
realitza el seu treball en jornada nocturna.
Tots
els treballadors que facin la seva jornada laboral en període nocturn, encara
que siguin per la seva pròpia naturalesa, percebran el plus de nocturnitat per
una quantia del 25% del salari base, per a una jornada de 40 hores. Queden
exclosos els treballadors ocupats en jornada diürna que han de realitzar
obligatòriament treballs en períodes nocturns a conseqüència d'esdeveniments
calamitosos o catastròfics.
Article
66
Increment
per toxicitat, perillositat i penositat excepcional
Els
treballadors que realitzen tasques tòxiques, perilloses i excepcionalment
penoses han de percebre un increment equivalent al 20% del salari base de la
seva categoria. Si aquestes tasques s'efectuen únicament durant la meitat de la
jornada o en menys temps, el plus és del 10%.
Correspon
a la direcció de l'empresa fixar els llocs de treball que conceptuï com a
excepcionalment penosos, tòxics o perillosos, amb l'informe del Comitè
d'Empresa o dels delegats de personal.
En
cas de disconformitat, el treballador afectat pot reclamar davant la Delegació
del Treball, la qual resoldrà el que s'escaigui, amb els oportuns informes
tècnics previs.
Contra
l'acord de la Delegació de Treball les parts poden interposar recurs d'alçada,
en un termini de 15 dies, davant la Direcció General de Treball.
Article 67
Primes per preus-fets
Si
durant la vigència d'aquest Conveni alguna empresa implanta mètodes de treball
a prima fixa, tasca o preu-fet, sens perjudici de l'aprovació per part de la
Conselleria de Treball de la Generalitat de les tarifes corresponents, aquells
han de fixar un barem en què, com a mínim, un treballador diligent obtingui un
salari superior en un 25% al que s'ha fixat per a la seva categoria
professional com a salari base de conveni o el de major import que l'empresa li
tingui assignat.
Article
68
Complement
en cas d'hospitalització
a) Derivada
d'accident de treball.
En
cas d'accident de treball amb hospitalització, les empreses han de complementar
la prestació econòmica fins al 100% de la base reguladora denominada per a
accident de treball i malalties professionals, a partir del primer dia
d'internament i només mentre duri aquesta.
b) Derivada
de malaltia comuna i/o accident no laboral.
En
cas de situacions d'hospitalització derivades de malaltia comuna i/o accident
no laboral, les empreses han de complementar, des del primer dia i fins a un
màxim de 35 dies, fins al 100% de la base reguladora d'incapacitat laboral. Per
cada dia d'hospitalització, cal compensar un altre dia per recuperació. No es
pot superar el límit de 35 dies sumant ambdues situacions.
No
es perceben en aquest complement les parts corresponents a plus de transport,
plus de conveni i plus festiu.
Article
69
Complement
en cas d'accident
En
cas d'accident laboral, les empreses han de complementar fins al 100% de la base
reguladora denominada "per a accident de treball i malalties
professionals".
A
partir de la firma d'aquest Conveni, el complement serà: des del tercer dia i
durant els 68 dies següents.
Article
70
Complement
per a 3 centres o més
Els
netejadors/es que efectuen la seva jornada habitual diària en 3 centres o més
han de percebre un complement salarial del 2% del salari base, proporcionalment
a la jornada que realitzen.
Article
71
Plus
hospitalari
A
l'efecte d'aquest article es crea un plus hospitalari per als treballadors
destinats a un centre sanitari l'activitat assistencial del qual comprengui
internament i quiròfans, ambdós en el mateix.
A
aquest efecte, el personal de neteja d'aquests centres contribueix d'una manera
decisiva amb el seu treball al manteniment de la higiene ambiental
imprescindible per al guariment dels malalts, immuno-disminuïts en general, que
hi són assistits.
D'altra
banda, encara que és evident que el personal assistencial té un contacte molt
més directe amb els malalts que el personal de neteja, aquest últim també té el
risc del contagi, i també ha de ser informat sobre qualsevol situació que pugui
comportar aquest tipus de risc, així com disposar dels mitjans preventius necessaris.
Aquest
personal, a causa del risc ponderat i de l'estructura assistencial, amb el
personal qualificat de la qual treballa simultàniament i coordinadament, ha de
complir les especificacions que li doni la seva empresa d'acord amb els nivells
objectius d'higiene ambiental que hagi establert la direcció mèdica del centre
en qüestió.
El
personal esmentat, a causa de la singularitat del lloc de treball abans
definida, ha de percebre un complement de lloc de treball denominat plus
hospitalari, l'import del qual ascendeix al 20% del respectiu salari base de
conveni, concisament, de la part de la seva jornada adscrita al centre sanitari
en qüestió.
Aquest
plus hospitalari és totalment compensable i absorbible per aquells de la
mateixa naturalesa que ja estan sent satisfets per l'empresa de què es tracti
en la data d'entrada en vigor d'aquest Conveni.
Article
72
Atenció
de despeses per maternitat com a compensació de despeses bestretes
En
cas de maternitat es fixa la quantitat de 202,78 euros per atendre les despeses
que de qualsevol naturalesa s'ocasionin.
Article
73
Dietes
D'acord
amb el que estableix l'article 42 de l'Ordenança laboral vigent, de 15 de
febrer de 1975, els desplaçaments imposats per la mobilitat necessària del
personal fora de la localitat, en el sentit que es dóna a aquest terme en el
Conveni col·lectiu
en el seu article 21 i en l'Ordenança laboral citada, i que no tenen la
qualitat de trasllat, d'acord amb l'article 22 d'aquest Conveni, donen dret a
percebre, a més de la quantitat indicada en l'annex d'aquest Conveni, una dieta
del 55% del seu salari base de conveni quan efectuï allí l'àpat que
habitualment faria en el seu domicili, del 100% del seu salari base de conveni
en el cas que efectuï dos àpats (migdia i nit), que habitualment faria en el
seu domicili, i del 150% del seu salari base de conveni quan hagi de menjar i
pernoctar fora del seu domicili. Aquests desplaçaments no poden tenir caràcter
de trasllat per necessitats del servei en els termes i les condicions que
estableix l'Ordenança laboral de 15 de febrer de 1975.
Article
74
Gratificacions
i data de meritació
El
personal al qual afecta aquest Conveni col·lectiu té dret a les gratificacions
següents:
a) 30
dies de salari base de conveni més antiguitat i plus de conveni (70,55 euros)
segons les taules annexes del Conveni, al mes de juliol, que es fan efectius
abans del 15 de juliol. La seva meritació és el 30 de juny.
Els
treballadors que inicien el gaudi del seu període complet de vacances dintre de
la primera quinzena de juliol han de percebre la paga extraordinària d'aquest
mes en la data d'inici d'aquelles o amb la mensualitat de juny, en les dates de
pagament que cada empresa tingui establertes organitzativament, i sempre de
conformitat amb el que estableix l'article 59 d'aquest Conveni.
b) 30
dies de salari base de conveni més antiguitat, i plus de conveni (70,55 euros),
segons les taules annexes del Conveni, al mes de desembre, que s'han de fer
efectius abans del 15 de desembre. La seva meritació és el 15 de desembre.
c) 30
dies de salari base de conveni més antiguitat, i plus de conveni (70,55 euros)
segons taules annexes de conveni, en concepte de participació de beneficis, que
s'han d'abonar abans de l'1 d'abril següent a la finalització de l'exercici
econòmic en què s'hagi meritat.
El
personal que no porta un any complet al servei de l'empresa ha de percebre les
dites gratificacions a prorrata del temps realment treballat. Aquestes s'han de
computar de data a data, i la de beneficis de l'1 d'abril al 31 de març de
l'any següent.
El
personal que treballa una jornada inferior a la que estableix aquest Conveni ha
de percebre les gratificacions a prorrata del temps realment treballat. El seu
mòdul és la jornada de 40 hores setmanals i el salari el que correspon a
aquesta. Amb l'acord previ de la representació legal dels treballadors, les
empreses poden abonar la gratificació de beneficis en 12 mensualitats.
Article
75